Botànica

 

INICI




INFORMACIÓ PRÀCTICA
Horaris - Accés - Tarifes
Restauració - Allotjament
Visites guiades particulars


PELS GRUPS
Tarifes - Restauració
Educació - Pedagogia

DESCOBRIR EL PARC
Història - Descriptiu - Flora
Plànol del parc - Animals
Consignes de seguretat

EL DIA A DIA DEL PARC
Actualitat - Naixements
Animacions - Conservació
Investigació - Exposicions
Gestió
 
PREPARAR LA VISITA
Publicacions - e-botiga
Llibre guia - Fotos

ELS NOSTRES COL·LABORADORS
A.R.A.S. - Enllaços
Oficines de turisme

PREMSA

WEBCAM
 

 
ABONEU-VOS
per E-MAIL a la nostra NEWSLETTER !
(entreu el vostre e-mail aquí)

 

 

 

· La flora dels turons calcaris i els seus vessants
·
La vegetació de la vora dels estanys i les parts baixes de la Reserva
·
Palmeres i cactus, plantes provinents de zones caluroses
 

L'emplaçament de la Réserve Africaine de Sigean és un dels seus atractius. Enmig d'un paisatge obert, ofereix un magnífic panorama dels estanys de Peyriac de mer i de Sigean. La vegetació que trobem en aquest terreny de més de 300 hectàrees i al seu entorn, és una vegetació característica del clima de la regió mediterrània occidental i dels medis salabrosos.

 

 La flora dels turons calcaris i els seus vessants (veure les espècies vegetals)

El que marca la vegetació és sobretot la inflluència del clima mediterrani. Hi trobem els paisatges i les plantes oloroses de la garriga llenguadociana: Farigola, Càdec, Lavanda, Romaní. Pels vegetals d'aquesta regió costanera, amb els hiverns suaus i humits que coneix pocs dies de gel, el factor limitant per la vegetació és la sequedat que caracteritza els estius calorosos. L'adaptació dependrà doncs de la capacitat de limitar les pèrdues d'aigua per transpiració o de fer una reserva d'aigua.

La limitació de les pèrdues d'aigua es resol per la reducció de la superfície de les fulles, el seu espessiment i l'enduriment de la cutícula fins que es torna coriàcia (Olivera, Garric, Romaní...), per la seva transformació en espines (Gatosa, Argelaga), en escates (Farigola) i que fins i tot pot desembocar en la seva desaparició (Ginesta).


Argelaga Genista scorpius

La reserva d'aigua de les plantes carnoses és remarcable: les Agaves, els Carpobrotus, les Figueres de moro i d'altres nombroses cactàcies introduïdes arreu com a plantes ornamentals o fixadores de talusos, en són un exemple.

D'altres solucions permeten a certes plantes de superar aquesta absència d'aigua durant llargs períodes. És el cas de les plantes vivaces amb bulb o rizoma que quan arriba la temporada seca han acabat el seu creixement aeri (Iris). En aquests sòls, l'excés de pasturatge ha afavorit el desenvolupament d'algunes plantes, menyspreades per la majoria dels animals i que dominen els tancats. Alguns exemples en són l'Olivella i la Lleteresa.

A les parts altes on domina el calcari, el Pi blanc, l'Ullastre i l'Ametller resisteixen a la pobresa del sòl. El Pi blanc, un dels arbres més grans del parc, no sobrepassa els 20 mètres d'alçada. Un altre factor limitant per la vegetació d'aquesta regió és el vent sec i violent que bufa del Nord-Oest una gran part de l'any. Aquest vent és el responsable de la inclinació dels Pins blancs que creixen en el cim de les crestes. Per això, s'han plantat xiprers per aquí per allà com a tallavent.




Flors d'Ametller Prunus amygdalus


SUMARI - SUMARI - SUMARI - SUMARI


 La vegetació de la vora dels estanys i de les parts baixes de la Reserva (veure les espècies vegetals)

Paisatges d'antigues salines tornats a transformar en pantans, el caràcter salabrós dels estanys i la gran proporció de sal al sòl indueixen els tipus de vegetació que, com a la Camarga, formen paisatges de "sansouires". Inundats una gran part de l'any, quan fa molta calor, els terrenys negrosos es cobreixen d'eflorescències salines blanques que provoquen el fenomen dit "de salador". La vegetació halòfila està disposada en zones paral·leles a les rives dels estanys en funció de la seva major o menor capacitat de suportar la sal del sòl. Segons un gradient de salinitat creixent, en apropar-nos a l'estany trobarem successivament: la zona dels Canyissos, la del Limònium de flors violades i de la verdolaga marina i finalment la de les Salicòrnies carnoses. Aquesta presència de sal fa molt difícil qualsevol plantació a les parts baixes del parc, ja que la majoria de plantes no creixen en medis on la salinitat és elevada. Només s'hi desenvolupen els Freixes i Tamarius d'origen local, i les Oliveres de Bohèmia que hem introduït nosaltres per les seves qualitats halòfiles.


Salicòrnies Salicornia sp.


SUMARI - SUMARI - SUMARI - SUMARI


Palmeras y cactus, plantas provinientes de zonas calurosas 

El litoral mediterrani és una regió privilegiada per acollir plantes que no poden suportar el fred molt rigorós. L'aclimatació de les palmeras s'intenta a la Réserve Africaine de Sigean des del 1983, any en el qual es va plantar la primera palmera del parc, una Phoenix canariensis. Les seves qualitats ornamentals i la posibilitat de certes espècies de suportar limits de temperatures mínimes comparables a les que es donen habitualment a la regió (-5°C), han permés l'èxit d'aquesta experiència. Avui en dia, podem trobar durant la visita del parc un total de 15 espècies diferents de palmeras repartides per tot el territori de la Réserve Africaine de Sigean. Entre totes aquestes espècies plantades al parc, podem anomenar el Margalló, considerat com la més septentrional de les Palmeres que creix en estat natural al sud d'Espanya i d'Itàlia.


Margalló Chamaerops humilis
 

SUMARI - SUMARI - SUMARI - SUMARI



 

 

© Réserve Africaine de Sigean 2002-2017.
Contacteu-nos per @
o per telèfon +33 4 68 48 20 20